ARA FA QUINZE ANYS

Amb motiu del 15 aniversari de la inauguració de l’edifici actual, publiquem aquesta Carta Oberta a la Comunitat Educativa de José Antonio Moreno, professor de Geografia i Història de l’IES de Castalla.

Potser és una deformació professional provocada pel fet de ser historiador, però el record de les dates pot ser una bona oportunitat per a mirar cap a arrere, veure el camí recorregut, valorar-lo i mirar cap a avant per a seguir abonant una planta que ara compleix 15 anys.

Efectivament, per als que duem quasi tota la nostra vida professional en l’IES de Castalla, ens sembla que va ser ahir, però es compleix el 24 de febrer el 15 aniversari de la inauguració oficial de l’edifici del nostre IES. Ja havia nascut com centre feia alguns anys, però per fi teníem el nostre propi edifici.

Havia costat veure’l créixer. Les obres es van demorar més del previst, però una setmana de febrer ens traslladem (era el dilluns dia 12 cree recordar). Havíem realitzat el trasllat del material des de l’altre Centre amb els mitjans que trobem al nostre abast: qui exercíem tasques directives (Joande i un servidor llogarem una furgoneta a aquest efecte), la brigada de l’ajuntament i amics diversos, entre els quals ja es trobava el nostre actual conserge (Floren) que llavors treballava a Albatera i tenia experiència en el muntatge d’altres Centres (bé, i que era ja tan servicial i “manitas” com és ara).

No pretenc recordar ara l’acte de la inauguració, doncs ja s’encarreguen els propis polítics de penjar-se les seues medalles i fer-se les seues fotos. Només pretenc recordar aquesta data per a, com membre d’aquesta Comunitat Educativa des de fa 19 anys, deixar constància que el treball realitzat durant aquest temps ha merescut la pena. Ja sabem que gens, ni ningú, és perfecte, que ho podríem haver fet millor. Però qui vivim l’educació en aquells anys i la vivim ara sabem, encara que molts no ho vulguen reconèixer doncs se sentien més a gust en un sistema més rígid i elitista, que és més igualitària, lliure i participativa.

Potser la meua visió positiva no és compartida per molts dels meus companys, però és la meua visió. Potser la meua opinió es veu influïda pel gaudi que cada dia assec quan em trobe envoltat dels meus alumnes. Uns dies m’ix millor, uns altres estan ells més atents i participatius, però poques vegades quede decebut. Alguns dies hi ha cabrejos, empipaments i disgustos, però ja se sap que en els grans amors també hi ha dies grisos (i negres). I és que, sí, estime la meua professió.

Per això, en aquest 15 aniversari volia expressar:

- als pares i mares (especialment a elles per la seua dedicació a l’ensenyament dels seus fills i filles) que continuen valorant el valor de l’educació, que la inculquen als seus fills i filles, que col•laboren en el Centre i que ajuden a la Junta del AMPA a continuar una senda iniciada fa dos anys en el sentit de fer un Centre de tots i totes.

- als meus alumnes, actuals i passats, que és, i ha estat, un plaer gaudir de la seua companyia i bons moments (els dolents formen part de l’aprenentatge que tot ser humà necessita).

- als meus companys i companyes (inclosos el personal no docent) us anime a no caure en el desànim que amb tanta facilitat com mentides volen transmetre’ns cap a la nostra professió. Pensa un moment i mira els ulls que tens davant cada dia. Acosta’t a ells, no els dónes l’esquena. Potser tu també aprens una mica. Als que no necessiteu aquest ànim, doncs m’ho doneu a mi amb el vostre exemple: GRÀCIES. Amb vosaltres vaig aprendre a ser millor professional.

I per al futur: només llegiu aquest conte xinès. És el que molts pensem de l’educació i ens ho apliquem cada dia.
http://anas561.blogspot.com/2008/09/el-viejo-cuento-del-bamb-chino.html